dilluns, 21 de desembre del 2009

Sessió debats IV

Avui a COED hem assistit a la quarta sessió de debats. El tema d'avui ha estat sobre si s'hauria d'implantar o no el nou calendari escolar.

Ambdós grups han fet una molt bona feina: han fet servir una presentació de diapositives per donar suport a allò que deien i els arguments presentats han estat molt correctes.

Amb la sessió d'avui hem finalitzat l'activitat dels debats. Durant el seu transcurs hem pogut posar en pràctica aquells elements que vam llegir al Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i al Manual de la Lliga de debat universitari, com són la importància del llenguatge no verbal, la necessitat d'estructures sintàctiques senzilles i clares, el control del nervis... Trobo que en general totes les sessions han estat molt bé i l'evolució de l'activitat ha estat molt positiva perquè ens ha permès aprendre dels propis errors i dels dels altres.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Exposicions Territori IV

Avui hem assistit a la quarta i última tanda d'exposicions sobre el territori. Els temes d'avui han estat els següents:
  • Diferents camins per un mateix destí - Clara Antonio i Estel Gamisans
  • La gent de Ca'n Clos - Regina Beltran i Sara Torras (Bloc de la Sara)
  • L'esport al territori - Pol Laorden i Hèctor Ros (Bloc de l'Hèctor)
  • La llegenda de St. Jordi - Josep Fosalba i Adrià Pérez
Aquesta activitat ens ha permès posar en pràctica i millorar tot el que hem après des de l'assignatura de COED i des de l'assignatura de TIC. Veure les altres exposicions i haver-les de valorar ens ha servit per veure quins són els aspectes als que hem de posar més atenció a l'hora d'exposar un tema i parlar en públic. Hem vist la importància del llenguatge corporal, del feedback, d'exposar les idees de manera clara i anar-les repetint durant l'exposició... Pel que fa als mitjans de suport, hem pogut veure com és d'important saber estructurar bé una presentació de diapositives i combinar imatges i vídeos, ja que, en cas contrari, aquests poden arribar a "despistar" el públic.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Sessió debats III

Avui a COED hem continuat amb l'activitat dels debats. Els temes d'avui eren sobre l'ús dels uniformes a les escoles i sobre els ordinadors a les aules.

Pel que fa al primer debat, trobo que la "posada en escena" ha estat molt bona, ja que l'equip a favor portava uniforme i l'equip en contra no. A més, els arguments exposats per ambdós equips han sigut molt bons i el fet que al final llegissin els sms "enviats" pel públic a captat l'atenció de tots nosaltres.

Quant al segon debat, el meu grup ha defensat la posició en contra. Trobem que la proposta del govern és una mesura electoralista i poc estudiada i que abans d'implantar-la s'haurien de millorar molts altres aspectes del nostre sistema educatiu actual. Així, no estàvem en contra de l'ensenyament de les TIC a les escoles sinó en contra de la implantació dels ordinadors a les aules.

Recursos digitals

Avui a classe de TIC hem començat fent un repàs als diferents recursos digitals que hem anat treballant durant aquest quadrimestre i hem vist alguns nous a través del portal web de l'XTEC. Al bloc del Juan Antonio podeu veure un molt bon resum de cadascun d'aquest recursos.

A continuació ens han proposat que féssim una presentació per penjar al Blink sobre algun d'aquests recursos on expliquéssim breument en què consistia. La Mireia Bernadó i jo hem fet la següent presentació sobre els contes al món.





La classe d'avui ha estat de molta utilitat perquè ens ha permès repassar i conèixer nous recursos digitals. Trobo que com a eines d'ensenyament - aprenentatge són molt útils i crec que afavoreixen el treball col·laboratiu i compartit, el qual és molt productiu i interessant.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Exposicions Territori III

Avui ha tingut lloc la tercera tanda d'exposicions sobre el territori del mòdul Processos i contextos educatius II.

Els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
Les exposicions han estat molt interessants i es nota com es van enriquint a mesura que passen el grups. De les exposicions d'avui m'ha cridat l'atenció de Curiositats de la Vall d'Aran, pel fet que han començat la introducció en Aranès; i la de El territori extraterrestre, pel fet que el tema en si ja és original i la proposta que ens han fet era arriscada.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Exposicions Territori II

Avui hem fet el segon torn d'exposicions sobre el territori. Els temes d'avui han estat igualment interessants i resulta curiós veure les diferents propostes que sorgeixen a partir d'un tema tan ampli.

En la jornada d'avui la Sandra Cañete i jo hem realitzat la nostra presentació sobre les Festes de Badalona i activitats escolars. El tema me'l va proposar la Sandra, que és de Badalona, i m'ha permès conèixer unes festes del meu territori de les quals no sabia que existissin. Aquesta és la presentació que hem fet servir nosaltres:





Les altres presentacions que s'han realitzat avui són:
  • Organització d'activitats per als infants en els pobles petits - Nadia Ambroj i Laia Castellà
  • Festes i tradicions d'hivern a Catalunya - Laura Hedo i Anna Merino
  • L'adopció internacional - Laura Sánchez i Mireia Vázquez

Sessió debats II

Avui a classe de COED hem assistit als debats sobre la religió a les escoles i sobre si és o no convenient barrejar nens de diferents edats a les aules.

La veritat és que ambdós debats han estat molt interessants. Pel que fa al de la religió a les aules, he trobat molt positiu que fessin servir cites i busquessin tota l'estona el feedback amb el públic. També he trobat que el tema estava molt ben treballat i ambdós grups han aportat molt bons arguments.

Quant al segon grup el que més m'ha agradat ha estat com han parlat, ja que tant el to de veu com la velocitat convidaven a seguir el debat. En aquest cas també, els arguments aportats eren molt bons i fins i tot m'han fet replantejar-me algunes de les idees que ja tenia.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Lletra a Dolors

Avui a classe de COED he recitat el poema Lletra a Dolors del llibre Per preservar la veu (1980-1984) de Miquel Martí i Pol. He triat aquest poema perquè trobo que parla d'una cosa tan trista com és la pèrdua d'algú de manera molt tendra. Personalment és un poema que m'encanta i per això l'he volgut compartir amb tots vosaltres. Aquí el teniu:


Lletra a Dolors

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen
que no deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi; projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somio d'acomplir-los.
Te´m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran el blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquest mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se´m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Metàfora de la caixa d'eines: L'ordinador com a eina

Tal com s'explica la bloc de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, l'última de les metàfores és la de l'ordinador com a caixa d'eines, que fa referència a l'ús de l'ordinador com a eina de treball.

Així, fer servir els ordinadors d'aquesta manera ens permet reutilitzar els recursos i optimitzar el temps i les estratègies. Un exemple són els programes com el Artrage o el Paint, que ens permeten dibuixar, enganxar, retallar... sense la necessitat de paper, tisores, colors...

Trobo que aquesta és una molt bona manera d'utilitzar els ordinadors perquè permet experimentar i treballar utilitzant una sola eina.

Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador

Tal com s'explica al bloc de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, una altra de les maneres d'entendre com fer servir els ordinadors a les aules és la de la metàfora del laboratori, on l'ordinador fa de simulador i l'alumne aprèn per descoberta.

Un exemple és el programa Crayon Physics, on el nen ha de pensar com fer arribar una pilota fins a una estrella, fent servir rampes, palanques...

Trobo que aquest programa és molt útil per fer veure als nens com afecten les lleis de la física als objectes i pensar diferents maneres de resoldre el problema. Tanmateix crec que algunes de les pantalles són potser massa complexes per a un nen de primària.

Pel que fa a aquesta metàfora, crec que és molt semblant a la de l'ordinador com a construcció, tot i que en aquesta el paper de l'alumne és més limitat, ja que no pot introduir coses noves, sinó que ha de resoldre el problema amb unes eines determinades.

Metàfora de la construcció: L'ordinador com a alumne

Tal com apareix al bloc de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, una altra manera d'utilitzar l'ordinador a l'aula seria la que ens proposa la metàfora de la construcció, la qual fa referència a que és l'alumne qui controla l'ordinador i ha de trobar diferent estratègies per a resoldre un problema plantejat.

En aquest sentit, ens han presentat el llenguatge de programació Logo, que mitjançant la "tortuga" permet resoldre problemes per "assaig i error".

Segons el meu punt de vista, trobo que aquesta manera d'aprendre és molt útil, ja que és el propi alumne qui va ideant les diferents maneres de resoldre el problema i també veu quin efecte tenen els errors en el que ha fet. Jo ja havia fet servir la tortuga per a resoldre problemes sobre com dibuixar diferents figures proposades i he d'admetre que respon a l'objectiu anterior perfectament.

Metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor

Tal com s'explica al bloc de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, la metàfora tutorial fa referència als programes que imiten l'acció d'un tutor, és a dir, a aquells programes que fan de "guia" en el procés d'aprenentatge mitjançant diverses activitats.

Tal com ens han explicat, aquest tipus de programes segueixen un model conductista, ja que l'ordinador pregunta, l'alumne respon i després l'ordinador torna a avaluar. Com hem vist, es tracta d'una idea molt útil per reforçar la tasca del mestre i per estudiar, ja que la majoria d'exercicis són d'autocorrecció.

Com a exemple d'aquest tipus de programari, a classe hem estat treballant el JClic un programa que permet als professors penjar activitats per a que els nens les puguin anar treballant. Les diferents activitats estan classificades per idioma, matèria i curs i la majoria conten amb una part d'explicació, una part d'aplicació dels coneixements i una part d'avaluació.

Trobo que el JClic és una eina molt útil perquè permet els professors compartir activitats i crear-ne de noves (mitjançant el JAuthor), i als alumnes fer exercicis d'autocorrecció per a estudiar. Quant a la metàfora tutorial, crec que tot i que és molt útil aquesta manera de fer servir un ordinador, aquest mai podrà substituir la tasca d'un mestre perquè no es pot adequar a la situació de l'alumne i a explicar-li la mateixa cosa de diferents maneres fins que ho entengui.

Mètafores sobre l'educació a través dels ordinadors

Des de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC ens han explicat que l'autor Charles Crook proposa quatre maneres diferents d'utilitzar les noves tecnologies a les aules a partir de quatre metàfores. Aquestes són:


Així, seguint aquestes metàfores, a la classe d'avui hem treballat diferents programes que realitzaven alguna de les anteriors funcions. La pràctica d'avui ha resultat molt interessant perquè ens ha permès descobrir diferents maneres d'introduir els ordinadors a les aules i també nous programes molt interessants.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Exposicions Territori I

Avui han començat les exposicions sobre el territori del mòdul Processos i contextos educatius II.

Les exposicions havien d'ésser en parelles i havien de durar un màxim de sis minuts, amb un màxim d'un minut de gràcia.

Per a fer les exposicions, havíem de posar en pràctica el que havíem llegit al llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat i les diferents eines de suport audiovisual que hem estat posant en pràctica des de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC.

Per últim, des de l'assignatura ens han proposat que féssim una avaluació de les intervencions dels nostres companys, tenint en compte com han resolt els aspectes comentats en l'apartat anterior.

Els temes de les exposicions d'avui han estat els següents:
  • Els Estats Units i els esports - Anaïs Alapont i Marc Ariño
  • El turisme a Catalunya - Gerard Garcia i Roc Molina (bloc d'en Roc)
  • El poble de Tiana - Mònica Talegón i Andrea Vélez
  • El zoològic de Barcelona - Marta Rodríguez i Anna Sainz

dilluns, 23 de novembre del 2009

Sessió debats I

Avui a COED hem començat les jornades de recitació i de debats. Els temes d'avui eren sobre si s'hauria d'incloure o no els nens amb discapacitats a les escoles i sobre si l'educació hauria d'ésser obligatòria fins als 18.

La veritat és que els temes de debat d'avui han estat molt interessants. Pel que fa a ambdós grups, els arguments aportats han estat molt bons i els debats molt ben estructurats. Han seguit i, fins i tot en alguns casos, esgotat els torns i els investigadors han fet preguntes a l'equip contrari. La comunicació amb el públic també ha estat bona, igual que el to de veu.

Competències digitals dels mestres en relació a la tecnologia

Avui a TIC hem estat repassant quines haurien de ser les competències digitals d'un mestre en relació a les TIC.

Així a partir dels diferents textos penjats al bloc de l'assignatura, hem pogut comprovar que un mestre de primària hauria de conèixer la tecnologia per a planificar i recolzar el seu ensenyament a més d'ensenyar als nens com utilitzar-lo per a aprendre.

Els documents de referència que hem fet servir són el de l'UNESCO i el de l'ITSE. (eduteka)

Jo he treballat el primer i en ell apareixen dividides en tres nivells les diferents competència que hauria d'adquirir un mestre pel que fa a l'ús de la tecnologia. Aquest nivells són: les nocions bàsiques de tecnologia, que fan referencia al coneixement bàsic dels programes i les diferents eines i a ser capaços de fer-los servir a classe; l'aprofundiment de coneixements, que fa referència a que els mestres han de ser capaços de conèixer les eines i aplicar-les en la solució de diferents problemes i situacions a més de crear xarxes que facilitin la col·laboració i participació dels alumnes i altres mestres; i, per últim, creació de coneixements, un grau superior on el mestre col·labora en la formació dels seus companys i fomenta el seu ús entre els seus alumnes com a eines de construcció del coneixement.

Per últim, cadascú de nosaltres hem triat una de les competèncias i hem explicat la seva rellevància en l'educació i com creiem que nosaltres l'haviem adquirit.

La classe d'avui ha estat molt útil perquè ens ha permès conèixer quines són les competència que hauriem de tenir com a mestres i ens ha mostrar la importància de formar-se contínuament i estar al dia pel que fa a les TIC i a les seves aplicacions a les aules.

Competència digitals del mestre en relació a la tecnologia

Avui a TIC hem estat parlant sobre les competències digitals dels mestres en relació a les TIC.

De cara a realitzar l'activitat, el Jorge Coderch ens ha proposat la lectura de cinc documents que apareixen al blog de l'assignatura. Després de triar un dels documents i llegir-lo, havíem d'escollir una de les competències que creiem que tenim i explicar en un fòrum del Blink com l'hem adquirida. Per últim havíem de realitzar una valoració conjunta d'algunes de les intervencions.

Jo he llegit els estàndards docents de l'UNESCO on, entre d'altres, s'estableix que un mestre hauria de ser capaç de descriure la funció i el propòsit de les eines i recursos de producció de laes TIC (equips de gravació i producció multimèdia, eines d'edició, software per a publicacions i eines de disseny Web) i utilitzar-los per a recolzar els estudiants a innovar i generar coneixement.

Aquesta és una competència que actualment estem treballant des de l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, amb la introducció de les diferents eines que hem anat treballant, com el Google docs, el Cmap Tools, l'Audacity, el Gimp o el MovieMaker. Totes aquestes eines i recursos són un recolzament a l'hora de fer explicacions i aprofundir en el coneixement.

Crec que és important que un mestre conegui i sàpiga aplicar aquestes eines en el seu dia a dia perquè és l'única manera de transmetre i fer veure als seus alumnes la utilitat que aquestes tenen. Així, com més conscients siguin els mestres de les facilitats que ens ofereixen les TIC, més conscients en seran els seus propis alumnes.

dijous, 19 de novembre del 2009

El museu de la xocolata














El Museu de la Xocolata de Barcelona es va inaugurar l'any 2000 i és el primer equipament d'aquestes característiques a Catalunya. És un dels museus més visitats de la ciutat de Barcelona: des de la seva inauguració ha rebut 445.000 visites. Al Museu podem trobar la informació sobre els diversos aspectes relacionats amb el cacau, com els seus orígens, els mites i les tradicions que l'envolten.

El Museu de la Xocolata compta amb sis àmbits diferents, un obrador i una botiga per comprar records. A l'àmbit 1 es parla del cacau i la xocolata en general, a l'àmbit 2 es parla de la xocolata com un pont entre cultures, l'àmbit 3 està dedicat a l'art i a la creació i hi trobem alguns dels recipients més originals que s'han utilitzat per a servir la xocolata, a l'àmbit 4 es parla sobre els diferents confits que es fan amb la xocolata, l'àmbit 5 compta amb audiovisuals per explicar algunes històries sobre la xocolata, l'àmbit 6 és la sala Barcelona, on s'exposen algunes de les mones i creacions de xocolata més originals i a l'àmbit 7 s'exposen diferents màquines per a la fabricació de la xocolata. A l'obrador es realitzen els diferents tallers dels caps de setmana, els tallers de les escoles i alguns cursos de formació per a professionals.

Per tal de difondre la cultura del cacau, el museu s'organitza diferents activitats i tallers per a tots als públics: activitats setmanals per a grups escolars, tallers permanents per al públic infantil i adult en cap de setmana, celebració de festes d'aniversari, activitats trimestrals, exposicions temporals...

La visita al museu m'ha agradat i sorprès molt ja que m'ha permès conèixer coses sobre el cacau i la confiteria que fins ara desconeixia com les diferents propietats que se li han atribuït al llarg de la història o els diversos recipients que s'han utilitzat per a servir-lo. A més trobo que és una visita interessant per fer des de les escoles ja que el museu ofereix diverses activitats com un taller per a fer rajoles de xocolata acompanyat d'un explicació.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Web 2.0.

Al principi de la conferència sobre el projecte Web 2.0. ens van passar un vídeo sobre l'evolució i la importància de la comunicació en la nostra societat.



A continuació ens van passar un breu qüestionari per valorar el nostre grau de coneixement sobre algunes de les eines informàtiques que tenim a la nostra disposició actualment com el VozMe, l'Aprobbo o el iGoogle, dels quals ens van fer una demostració del seu funcionament.

Per últim, ens van parlar sobre el projecte Web 2.0, la web social. El seu nom fa referència a la segona generació de la Web, centrada en la col·laboració i en l'intercanvi d'informació entre els usuaris de la xarxa. El projecte permet la democratització de l'accés a Internet perquè estableix filtres, fet que proporciona més qualitat; i permet que els lectors es converteixin en lectoautors, tothom pot intervenir. Alguns exemples clars són els blocs, les xarxes socials com el Facebook o els wikis com la Wikipedia o el Youtube. En aquest article podeu trobar més informació del Web 2.0.

En acabar la conferència es va iniciar un debat sobre el "perill" del Web 2.0., de la tecnologia a les escoles i del paper dels mestres respecte les noves tecnologies. Una de les idees que va sorgir és el fet que avui en dia tot evoluciona molt ràpid i per tant, la formació que rebem avui potser no ens servirà demà. Segons la meva opinió ens hauríem de formar de manera que entenguéssim l'essència del funcionament de les TIC, no tant uns programes en concret. Així, hauríem d'inculcar als nostres alumnes la idea que és necessària una formació continuada en tot allò que estudiem.

Una altra de les idees que va sorgir és la del perill que suposa una web social. El fet que puguis compartir tot allò que vulguis pot suposar que exposis la teva vida fins al punt de renunciar a la teva intimitat en favor d'uns minuts de fama. Entre tots vam arribar a la idea que hem d'educar les futures generacions perquè facin un ús responsable d'aquestes noves eines i mostrar-los el que pot suposar renunciar a la intimitat.

En conclusió, el Web 2.0. és un projecte que ens dóna molts avantatges, com la democratització de l'accés a les noves tecnologia, però a l'hora cal una bona educació per fer-ne un ús responsable.

Visita al Cibernàrium

El Cibernàrium és un espai gratuït que ofereix l'Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu és posar a l'abast de tothom l'accés i el coneixement de les noves tecnologies. Es pretén donar les eines per alfabetitzar tecnològicament els ciutadans i evitar, en la mesura del possible, evitar la fractura digital. Actualment contem amb tres línies d'actuació: el programa Inicia't en Internet, el programa Creix amb Internet i altres itineraris de formació.

El Cibernàrium ofereix programes de formació de curta durada, d'una a quatre hores. Això permet flexibilitat d'horaris, un calendari ajustable a les necessitats individuals, la possibilitat de repetir les càpsules que un vulgui o realitzar-les en l'ordre que es trii.

Cada curs compta amb dos formadors i té un capacitat màxima de 20 alumnes, dos per ordinador.

Durant l'any 2008 van tenir 60.000 participacions, d'unes 10.000 persones i van oferir 84 càpsules. El 56% de les persones que hi van assistir eren dones i el 64% dels assitents eren majors de 40 anys.

Entre els reptes per al futur, es troben l'apertura de noves antenes Cibernàrium, fins a una per Districte el 2010; el trasllat de part de les activitats al 22@, a la Casa de TIC; i la potenciació de la línia Creix amb les TIC.

La iniciativa del Cibernàrium m'ha semblat realment bona perquè suposa una oportunitat per a molta gent per a formar-se en les noves tecnologies i no quedar-se enrere. Avui en dia pràcticament tot està digitalitzat i informatitzat, i el fet de no saber fer servir amb facilitat les eines informàtiques bàsiques és un obstacle, per exemple, a l'hora d'accedir a una feina. Així el fet que sigui gratuït i flexible permet que arribi a un major nombre de persones i que puguin combinar la formació amb la seva vida quotidiana.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Treball col·laboratiu - Wiki

Des de l'assignatura de TIC ens han proposat el treball col·laboratiu de crear un article per a la wikipedia o l'eduwiki.

Les wikis són webs col·laboratius on els usuaris són els que elaboren, editen, modifiquen i esborren el contingut d'una pàgina web.

La wikipedia és una enciclopèdia lliure on els usuaris participen en la creació i elaboració dels articles. Cada article pot ésser discutit i el creador pot seguir o no les indicacions i suggeriments que altres usuaris fan sobre aquest. Així és un usuari el que es responsabilitza de la creació, edició i seguiment d'un article en concret. Cal tenir en compte, però, el llibre d'estils de la wikipedia en l'elaboració de qualsevol article.

L'Eduwiki és un projecte en què les escoles impliquen els seus alumnes en l'elaboració dels continguts. L'objectiu de l'eduwiki és crear coneixement compartit entre les diferents institucions de Catalunya que acullen nens de primària i secundària.

Segons els meu punt de vista les wikis són una eina molt útil ja que permeten compartir el coneixement. Així si un usuari llegeix un article i creu que hi pot contribuir, pot discutir-ho per tal que aquests canvis o incorporacions s'apliquin. Això representa un avantatge perquè els articles acaben sent molt més rics en contingut.

Pel que fa al treball col·laboratiu que ens han proposat, el meu grup i jo hem decidit crear un article per a l'eduwiki. No hem pogut editar-lo com a wiki perquè, com ja he explicat, el projecte està reservat per a centres de primària i secundària, així que l'hem creat en un document de text del google docs. Per a això vam crear un document on vam fer la discussió dels continguts del nostre article i un altre document, definitiu, sobre el sistema respiratori. En l'elaboració vam hem seguit les pautes principis pedagògics que apareixen al web.


dilluns, 9 de novembre del 2009

Google Earth

A classe de TIC, la Raquel Barberà, l'Esther Aldehuela, la Mireia Bernadó, l'Unai González i el Juan Antonio León ens han fet la presentació (blog Juan Antonio) sobre el Google Earth.

El Google Earth és un programa lliure que permet veure imatges d'arreu del món des de l'ordinador. Per a utilitzar el programa, primer cal descarregar-lo de la pàgina web.

El programa m'ha semblat útil en el sentit que permet veure pràcticament qualsevol lloc amb detall sense haver-s'hi de desplaçar. De cara a l'àmbit educatiu, trobo que és una eina interessant en la mesura que permet estudiar zones, observar-les, desplaçar-te pel globus terraqüi...

Dotsub

Avui a TIC l'Elisabet Barral, la Mireia Casanovas i la Mònica Talegón ens han explicat com funciona el Dotsub, un programa gratuït que ens ofereix la possibilitat de subtitular vídeos. Aquesta és la presentació que ens han fet:




Seguint els passos que apareixen al bloc de la Mireia he afegit subtítols en català a un vídeo sobre les TIC a parvulari. A partir de la meva experiència puc afirmar que DotSub és una eina útil en la mesura que permet trobar vídeos subtitulats i així aprendre o millorar un idioma que es coneix poc.

El principal problema que he trobat, però, a l'hora de realitzar la traducció ha estat que no la podia fer a partir de l'àudio del vídeo sinó a partir dels subtítols del vídeo en l'idioma de l'àudio, en aquest cas en castellà. L'inconvenient d'això és que t'has de refiar que els subtítols dels que parteixes estiguin bé. A més el pot traduir qualsevol i per tant pot tenir errades.


Doodle

Avui a TIC l'Anna Díaz, el Sergi Domenech, l'Adrià Pérez i l'Aina Romera ens han fet una presentació (blog Anna) sobre el Doodle.

Com ens han explicat, el Doodle serveix tant per a "crear esdeveniments" com per a fer una consulta sobre un tema. Per veure com funciona he creat un esdeveniment i una tria per a una cita.

Segons el que he pogut observar, el Doodle és un programa molt senzill i intuïtiu. En entrar a la pàgina has d'escollir entre una de les dues opcions i seguir els passos que et demanen. Per últim has d'enviar l'enllaç de l'esdeveniment als teus convidats.

Així Doodle és una eina molt senzilla per a planificar esdeveniments i quedar amb gent.

Softcatalà

Des de l'assignatura de TIC ens van proposar fer una presentació sobre diferents programes d'ordinador i portals d'Internet.

En primer lloc, havíem de triar el "tema" i després, en grups, havíem d'elaborar l'exposició, d'uns cinc minuts de durada. En ella havíem de presentar el tema i exposar les principals opcions i facilitats que ens proporcionava el programa o portal, així com els seus punts fluixos. Per últim, havíem de fer una valoració conjunta del que ens havia aportat.

Com a suport de la nostra presentació, havíem de fer una presentació amb diapositives, utilitzant el google docs, que inclogués imatges, enllaços i explicacions dels punts principals

El meu grup i jo vam triar el portal web Softcatala. Aquest portal està destinat al desenvolupament, traducció i distribució de programari en català. A més ofereix diferents serveis com el de traductor o corrector ortogràfic. Softcatalà és una plataforma en la qual qualsevol pot col·laborar de manera altruista.





Segons la meva opinió s'agraeix l'existència d'una plataforma com Softcatalà perquè això permet que els usuaris catalanoparlants puguem fer ser els programes en el nostre idioma. Moltes vegades, degut als costos i a que el nombre de parlants del català és força reduït, les empreses no creen una versió dels seus programes en la nostra llengua. Com que softcatalà és voluntari, qui col·labora no té en compte els beneficis i per tant aquest motiu deixa de ser un inconvenient. El problema d'això, sobretot pel que fa als serveis com el traductor o el corrector, és que aquests no estan a càrrec d'algú especialitzat i per tant, pot haver-hi errades.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Educant en bloc

Al començament, quan ens van dir que havíem de fer un bloc on havíem d'anar posant tot el que anéssim aprenent, hem va semblar una idea boníssima, però hem vaig trobar amb un problema: el títol.

Volia triar un títol que tingués a veure amb els estudis, amb la idea d'educar amb les noves tecnologies, que tingués "ganxó", però no se'm va acudir res així que el meu bloc es va acabar dient com jo. Que original!

Tanmateix jo he cregut sempre que el títol és l'última cosa que es tria, quan ja saps de què tracta realment allò que has escrit. És com amb els nens: fins que no saps si seran nen o nena no els pots triar un nom.

Doncs a mi m'ha passat quelcom per l'estil. Tot i que això encara tot just comença estem, si més no, a la "recta final" del primer quadrimestre i la carrera ja ha anat agafant forma.

He triat el títol Educant en "bloc" perquè una de les coses que he après des que vaig començar el estudis és que educar no només depèn de l'escola o dels pares sinó que TOT i TOTHOM educa. Així, com diria l'Isaac amb aquest "playing words" volia plasmar la necessitat de educar en xarxa, en bloc, i a través d'un bloc.

dissabte, 7 de novembre del 2009

On volem anar a parar?


No fa massa vaig rebre un correu electrònic amb aquesta imatge. En un primer moment em va semblar divertida, però desprès em va fer pena perquè plasma, jo diria que massa bé, la realitat dels mestres d'avui.

Fa anys els pares i l'Estat tenien el deure de donar una bona educació i els nens tenien el deure de treure'n el màxim profit. Tot era qüestió d'esforç i de dedicació: de cara a la societat si algú no treia bones notes la culpa era seva i només seva, el mestre segur que estava fent bé la feina. Ara la situació s'ha capgirat: si tu no treus bones notes, és culpa del mestre, que no sap explicar, que et té mania o que et suspèn. Però una cosa està clara: si hi ha algú que no tingui la culpa, de ben segur que aquest ets tu.

I com hem arribat a aquest punt? Fa uns anys vaig llegir un article al diari que deia que la nostra generació seria una generació perduda, mancada de valors i referents. El motiu segons l'autor, el nom del qual no recordo, era que els nostres pares havien tingut una infància marcada per les normes, els càstigs i els "No" i que ara volien viure a través de nosaltres tot allò que ells no havien pogut. En definitiva: ens donaven la llibertat sense exigir-nos la responsabilitat. Segons l'autor era aquí on residia el problema: es tractava que els nostres pares ens donessin allò que no van tenir amb dosis d'allò que sí van tenir: disciplina.

La veritat és que l'ideal seria, tal com s'extreia de l'article, arribar a un terme mig: implicació per part de l'alumne, del professor, dels pares i de la societat. No es tracta de tornar enrere, als mestres transmissius pujats en les seves tarimes, sinó de recuperar la disciplina i l'ordre dins les aules i fer entendre els nens que tenen el privilegi d'estar sent educats. La culpa és de tots i de ningú: uns diuen que són els mestres els que no se saben imposar, altres que els pares no es preocupen de l'educació dels seus fills i deleguen la tasca compeltament a l'escola, altres que ens trobem en una societat buida de valors, altres que diuen que els nens d'avui en dia no tenen respecte per res i els és igual tot...

Jo crec que no es tracta de buscar culpables, sinó de pregunar-nos quin és el futur que volem i treballar tots plegats per aconseguir-ho. Tal i com hem vist a l'assignatura de societat, família i escola TOT educa i per tant és menester de tots posar-nos mans per feina i canviar la situació actual. Només treballant tots plegat aconseguirem un futut millor. I quin és el futur? L'educació.

dimarts, 3 de novembre del 2009

El bullying a les escoles

Avui a seminari L'Anna, la Sandra Canñete, la Sandra Pérez, la Lídia i l'Alba han preparat una dinàmica per tractar un tema d'actualitat: el bullying.

La dinàmica consistia en que tos els membres del grup fèiem de nens tret de dos, que feien de professors. Els que fèiem de nens portàvem un gomet i els que feien de professors ens deien que fessim grups. Llavors havíem d'agrupar-nos pel color del gomet i un de nosaltres es quedava sol. Els que feien de mestres havien de trobar la manera de fer grups i que ningú quedés sol i se sentís apartat de la rsta del grup.

La veritat és que l'activitat es va desenvolupar molt bé i va ser molt amena, tot i que els que fèiem de nens vam adoptar una actitud potser massa "conflictiva" per a un nen de primària. A més l'activitat va provocar un debat sobre quina seria la millor solució per a tractar un problema com aquest a classe. Tot i que van sortir moltes solucions, tots vam estar d'acord en que era important saber si existia un líder d'aquest tipus de comportaments o si la víctima provocava aquestes reaccions en els seus companys. Com que el tema ens va agradar vam decidir que per a la propera sessió portaríem més material sobre el tema per a poder continuar parlant-ne.

Debats universitaris

Des de l'assignatura de COED ens han proposat la realització de debats per tal de posar en pràctica allò que hem après a classe i allò que hem après amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

De cara a presentar l'activitat, l'Imma Gómez ens va passar un vídeo d'una lliga universitària de debats perquè veiéssim un bon model de debat i tot seguit ens va explicar les pautes de l'activitat.


En primer lloc, ens hem de separar en grups de deu i triar un tema. Dels deu membres del grup, cinc defensaran el i cinc defensaran el No. Cada grup tindrà un mínim de tres oradors, que seran els encarregats de parlar, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip. A cada equip hi haurà un capità, el qual serà l'encarregat de liderar i coordinar la preparació del debat.

El debat estarà dividit en quatre parts: introducció, arguments, contrargumets i conclusió. Cadascuna de les parts tindrà una durada de tres minuts. Així en total els debats duraran 14 minuts cadascun. Durant els debats tots el membres del grup disposarem d'una pauta per a avaluar-nos i avaluar els nostres companys. Posteriorment les posarem en comú i cada grup n'entregarà una juntament amb una autoavaluació.

Crec que es tracta d'una pràctica molt positiva ja que és una manera de desenvolupar i millorar la nostra capacitat de parlar en públic. Jo ja havia participat en una activitat similar a la meva escola i la veritat és que va generar molt d'interès entre els alumnes. Espero que aquesta vagi tan bé com la de la meva escola.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Com parlar bé en públic


Des de l'assignatura de COED, ens van proposar la lectura Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

El llibre explica com s'hauria d'elaborar un bons discurs oral, els elements que haurien d'aparèixer, els que hauríem de tenir en compte tant en l'elaboració del discurs com en l'execució, i algunes claus per fer-lo més atractiu i aconseguir que arribi al màxim nombre de persones.

La veritat és que crec que és tracta d'un llibre molt interessant, però sobretot d'una eina molt útil i imprescindible. Tal com apareix al llibre, avui en dia no es dóna massa importància al fet d'ensenyar a parlar però en canvi es una aptitud que s'exigeix en pràcticament qualsevol sector. Saber parlar ens permet exposar les nostres idees de manera molt més ordenada i acurada, fet que facilita que arribin millor al receptor i influeixin més en ell, si és la intenció.

Així crec que aquest llibre hauria d'ésser una lectura obligatòria de l'ESO o Batxillerat i que s'hauria de donar més importància al fet d'ensenyar a parlar perquè, tot i que és veritat que hi ha gent que neix amb més facilitat per comunicar, amb un manual d'aquest tipus qualsevol que s'hi posi pot arribar a ser un excel·lent orador.

TIC: Rima XXX - Becquer

Avui a TIC ens han proposat l'edició d'un vídeo.

Per a la pràctica de crear un vídeo fent ús dels programes amb els que vam treballar la setmana pasada: l'audacity i el GIMP.

En primer lloc havíem d'escollir un poema, triar una imatge que hi tingués relació i editar-la amb el GIMP. A continuació havíem d'enregistrar el poema amb l'audacity i combinar la grabació amb música de fons. Per últim havíem de crear el vídeo fent ús del movie maker i posar-li subtítols.

Per a la pràctica la Sandra Cañete i jo vam triar la rima XXX de Becquer. Com que el poema parla de l'amor, vam triar la imatge d'un cor i la canço Hero de Mariah Carey. Així és com va quedar el nostre vídeo:





Aquesta pràctica m'ha semblat molt interessat perquè pensava que el movie maker servia només per editar vídeos ja existents però no sabia que permetés editar vídeos a partir d'imatges i so per separat. A més el fet que és puguin posar subtítols el fa encara més útil per a fer vídeos educatius.

Programari

Des de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ens han proposat la creació d'un mapa conceptual sobre el programari fent ús del programa CMAP TOOLS

Pel que fa al programari, he trobat molt interessant el concepte de programari lliure. Així aquesta pràctica m'ha servit, d'una banda, per conèixer més a fons els beneficis que aquest tipus de programari ens aporta. Sens dubte cal felicitar al voluntaris que ja hi treballen i participar en la mesura del possible perquè és gràcies al programari lliure que el coneixement i les oportunitats arriben a un major nombre de persones.

D'altra banda, aquesta pràctica m'ha permès conèixer i familiaritzar-me amb el Cmap Tools. El Cmap Tools és un programa lliure que permet la creació de mapes conceptuals i esquemes. A nivell d'aprenentatge, els mapes conceptuals són una eina molt útil ja que ens permeten ordenar i enllaçar molta informació en poc espai, així com crear esquemes mentals sobre un tema determinat. L'avantatge del CMAP TOOLS és que com que és un programa d'ordinador et permet anar modificant la disposició, el color, la mida... dels diferents conceptes que vas introduint. El programa també et permet afegir explicacions i enllaços a altres pàgines web, així com guardar el mapa conceptual en diferents formats (imatge, pàgina web...) i en diferents llocs (al PC o al seu servidor) per tenir-lo sempre disponible.

Així crec que el Cmap Tools és un programa molt útil perquè ens permet crear mapes conceptuals de manera molt més fàcil i intuïtiva que amb l'eina que incopora el Microsoft Word de Windows. L'únic inconvenient que li trobo és que al desar el mapa conceptual en format web, la informació sobre el concepte deixar d'estar visible.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

La improvisació

Dimecres 28 d'Octubre vam realitzar a seminari una activitat d'improvisació proposada pel nostre tutor, en Jorge Coderch.

Per a l'activitat ens vam dividir en dos grups. El primer grup era l'encarregat d'elaborar la història: els seus membre, per ordre, anaven improvisant la continuació del relat que un d'ells havia començat; i el segon grup havia d'avaluar l'actuació del primer. Després els grups es canviaven les tasques: el primer grup passava a avaluar i el segon a improvisar.

La veritat és que l'activitat va ser molt divertida i ens va permetre veure com costa de vegades improvisar i els mecanismes creatius que entre en joc. També vam poder veure la importància del llenguatge corporal en les exposicions orals, així com el to de veu, la velocitat i l'entonació.

Google Docs - Una eina de gran utilitat

Des de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ens han proposat la creació d'un treball col·laboratiu amb el Google DOCS sobre l'ús dels ordinadors a les aules.

En primer lloc, havíem d'elaborar un índex per al treball fent ús del processador de textos de Google. Per a això, la Sandra Cañete va crear un document i va convidar la resta del grup per tal que tots poguéssim col·laborar en la seva edició.

Un cop finalitzat l'índex, vam procedir a la creació de la presentació amb diapositives. Altre cop la Sandra va crear el nou document i va convidar la resta per a la seva edició. Seguint el que havíem acordat a l'índex, vam cercar informació i material audiovisual que servís de suport.





Per últim, vam procedir a la creació d'un formulari. Aquesta vegada jo vaig crear el document i vaig convidar la resta dels meus companys. Al qüestionari vam decidir preguntar a la gent sobre la seva opinió sobre la tecnologia a les aules. Els resultats estan públicat al web.

Pel que fa al Google Docs, crec que és una eina extremadament útil. Cada cop ens exigeixen que fem més treballs en grup i no sempre és tan fàcil coincidir. Google Docs ens facilita aquest fet ja que tots podem anar editant el mateix document sense necessitat de trobar-nos. A més, com que el document està guardat al servidor de google el podem recuperar i editar des de qualsevol lloc sense necessitat de dur a sobre un llàpis USB o quelcom per l'estil.

En conclusió, Google Docs és sens dubte, una eina atenir en compte, ja que és gairebé tant potent com l'office de Windows i, a més, permet l'edició de documents online per més d'una persona.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Comunicació digital

Dilluns 26 d'Octubre, a classe de COED, vam estar parlant sobre la comunicació digital i vam arribar a la conclusió que una imatge no és una reproducció de la realitat sinó que reflecteix allò que ens vol transmetre qui porta la càmera. Així, a través d'un anunci de Galeries vam poder veure com d'importants són elements com la velocitat, el ritme i el volum de la música, la llum i la inclinació de la càmera en la transmissió del missatge de l'spot.




A més, vam veure una conferència de Guillermo Orozco, Educación en comunicación audiovisual, la qual ens va permetre arribar a la conclusió que com a adults hem de mediar amb els nens perquè sinó només els queda el que els mitjans els han volgut transmetre. La nostra finalitat com a mestres ha de ser aconseguir que els nens siguin crítics amb allò que veuen. Personalment, hi estic completament d'acord.

GIMP i Audacity

Ahir a TIC vam aprendre a utilitzar el programa GIMP i el Audacity.

El GIMP és un programa lliure que permet editar imatges. Em va semblar especialment útil perquè contínuament ens veiem obligats a treballar amb aquests tipus d'arxius i molts cops la seva mida o a seva qualitat suposen un problema. Una altra característica que fa aquest programa molt interessat és que és una eina força intuïtiva.

L'altre eina que vam començar a utilitzar, l'audacity, també és un programa lliure i serveix per a editar sons enregistrats. Des de l'assignatura de TIC ens van explicar que amb l'audacity podem combinar música i veu, així com retallar gravacions i caçons.

Per últim en van introduir que en pràctiques posteriors combinariem aquestes dues eines per a crear un vídeo.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

La cara oculta de la justícia - Sandra Cañete


Aquesta fotografia descriu la meva companya i amiga Sandra Cañete

La Sandra és una noia que té 20 primaveres. És alta i esvelta com una gasela, té els ulls foscos com la nit i els seus cabells, del color de la tardor, són llargs i llisos com la seda. La Sandra té la boca menuda i la rialla fresca i dolça que es dibuixa a la seva cara et convida a acostar-t'hi. És una noia molt agradable i propera, eixerida com un pèsol. És una persona amb una forta sensibilitat artística, amant de la música i les arts en general. Sandra és molt extrovertida i oberta i té una gran capacitat per a fer amics i acostar-se a la gent. Un dels trets més característics de Sandra és que és una persona amb un fort sentit de la justícia: no suporta els tractes desiguals i sempre busca que tothom rebi el que li pertoca.

Així, he triat aquest títol per a la meva fotografia perquè crec que la descriu a ella perfectament: és algú que intenta actuar de la manera més justa possible, però sense fer-ne apologia.

El procés de la composició escrita

Avui a COED L'Imma ens ha repartit unes fotocòpies sobre el model teòric del procés de composició escrita de Linda Flower i John R. Hayes (1981).

Aquest model és el més complet i descriu de manera detallada les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor a l'hora de crear un discurs.

El model sosté que l’acte d’escriure està compost per la situació de comunicació, la memòria a llarg termini de l’escriptor, els tres processos bàsics de l'escriptura i un mecanisme de control que els regula.

Com hem vist als apunts que ens han passat, la situació de comunicació conté tots els elements externs a l'escriptor: el problema retòric i el text. El problema retòric constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit i inclou el tema, l'audiència i els propòsits. És l’element més important quan es comença un procés de composició. El text és la resposta que es dóna a aquest problema.

La memòria a llarg termini inclou tots els coneixements que té l'escriptor sobre el tema, l'audiència, les estructures textuals que utilitza i el traçat de les lletres.

Pel que fa al processos bàsics de l'escriptura, aquests són la planificació, la redacció i la revisió, i no es desenvolupen necessàriament de forma lineal.

  • En la planificació l'escriptor elabora un procés mental de què vol escriure i com vol fer-ho. En aquest procés intervenen el subprocés de generar, ja que es dóna entrada als coneixements que té l'escriptor del tema; el subprocés d'organitzar, ja que es classifiquen les dades emmagatzemades a la memòria; i el subprocés de formular objectius, ja que s'elaboren els objectius que dirigirarn el procés de composició.
  • En la redacció l’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i comprensible per al lector. En aquest procés es posen en funcionament coneixements com la composició de paraules, l'organització mental del text, els components lèxics i sintàctics i els components de cohesió textual.
  • En la revisió l'escriptor rellegeix l'escrit i refà els aspectes que considera necessaris per a millorar el text. Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca d’escriptura, en les que es valora el contingut, l’assoliment dels continguts, la possibilitat de ser comprès pels lectors, la coherència, la cohesió, l’expressió lingüística general, l’estil, l’ortografia... La revisió es compon de dos subprocessos: l'avaluació, on l’escriptor valora el que ha fet i comprova que el text respongui al que ha pensat i a les necessitats de l’audiència; i la revisió, on l’autor modifica i corregeix alguns aspectes de l’escrit o dels plans. Aquests dos subprocessos i la generació d’idees poden interrompre els altres processos i poden ocórrer en qualsevol moment de la composició.
Per últim, hem vista també que existeix un mecanisme de control, anomenat monitor, que s'encarrega de valorar els tres processos bàsics de l'esciptura i de decidir en quin moment actuen.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Exposició - Qui ets, tu?

Ahir a classe de comunicació oral, escrita i digital va tenir lloc l'exposició Qui et, tu? L'activitat consistia en que cadascú descrivís algú de la classe amb una fotografia o muntatge fotogràfic. Primer els "assistents" a l'exposició expressàvem allò que ens transmetia la foto i després l'autor de l'obra ens deia què havia volgut reflectir. En el següent vídeo en podem veure un exemple:



La veritat és que l'exposició va estar molt bé. Les fotografies eren molt originals i n'hi havia de sorprenentment creatives. A més, l'activitat ens va permetre treballar la descripció així com l'exposició en públic.

Des d'aquest post m'agradaria agrir a la professora, l'Imma Gómez Pallarès, la proposició d'una activitat tan creativa i divertida que ens ha permès treballar aspectes cabdals de la comunicació de manera molt didàctica. La següent presentació és un recull de fotografies de l'exposició.

Seminari - reportatge

Ahir a seminari, el Joan Amat, l'Alba Salinero i l'Albert Valbuena ens van passar un reportatge sobre un nen amb problemes de comportament. Després ens van passar uns qüestionaris per a que reflexionéssim en grups sobre el que havíem vist al vídeo i vam fer un debat on vam aportar les nostres idees i conclusions. Per últim, ens van proposar veure uns altres vídeos a casa i respondre a uns altres qüestionaris per tal de poder iniciar un debat la setmana vinent a partir de les nostres respostes.

Personalment, l'activitat em va agradar molt perquè ens va servir per a analitzar el comportament de l'infant i veure possibles maneres d'actuar. A més, també vam poder discutir sobre els mètodes que s'apliquen al reportatge per redreçar el comportament del nen. Per últim, crec que els vídeos que havíem de veure a casa estan molt bé i es complementen amb el que vam veure a classe perquè s'apliquen estratègies diferents per a solucionar el problema.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

El codi oral i el codi escrit

Avui a COED hem treballat les diferències entre el codi escrit i el codi oral i la relació que s'estableix entre ambdós canals a partir del fragment Descriure escriure (1987) de Daniel Cassany.

Pel que fa la primer punt, hem vist que els codis oral i escrit presenten diferències del tipus contextual i textual i que, per dominar-los, cal conèixer les característiques pròpies de cadascun dels codis en els aspectes anteriors.

Les característiques contextuals són les que fan referència al context, l'espai, el temps... Hem vist, també, que no existeixen situacions comunicatives exclusives de l'oral o l'escrit, però les principals diferències són les següents:
  • Mentre en el canal oral el receptor comprèn el missatge amb l'oïda (canal auditiu), en el canal escrit el receptor llegeix el text amb els ulls (canal visual). Així el canal escrit té una capacitat de transmissió superior que l'oral.
  • Mentre al canal el receptor percep successivament els diferents signes del text (procés serial), al canal escrit el receptor percep tots els signes de text simultàniament (procés holístic).
  • Mentre al canal oral la comunicació és espontània (l'emissor no pot rectificar i el receptor ha de comprendre en el moment), al canal escrit és elaborada (l'emissor pot corregir el text i el receptor tria quan i com ho vol llegir).
  • Mentre al canal oral la comunicació és immediata en el temps i l'espai, al canal escrit és diferida.
  • Mentre al canal oral la comunicació és efímera (el sons són perceptibles el temps que duren en l'espai), al canal escrit és duradora (les lletres perduren i permeten el registre dels fets).
  • Mentre el canal oral utilitza molts codis no verbals (65%), el canal escrit n'utilitza pocs.
  • Mentre al canal oral hi ha interacció durant l'emissió (l'emissor percep la reacció del receptor i pot variar el seu discurs), al canal escrit no.
  • Mentre al canal oral el context extralingüístic té un paper important, a canal escrit no.

Les característiques textuals es concreten en l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les principals diferències entre el codi oral i l'escrit són:
  • Pel que fa a l'adequació, al canal oral hi ha tendència a marcar la procedència dialectal, el grau de formalitat és baix i els propòsits solen ser subjectius. Al canal escrit, en canvi, existeix certa tendència a neutralitzar les marques de procedència, el grau de formalitat és alt i els propòsits són objectius.
  • Pel que fa a la coherència, al canal oral la selecció de la informació és menys rigorosa i els textos són més redundants, tenen una estructura més oberta i menys estereotipada. Al cana escrit, la selecció de la informació és molt precisa i els textos són poc redundants, tenen una estructura tancada i força estereotipada.
  • Pel que fa a la cohesió, al canal oral, els textos són menys gramaticals, contenen molts elements paralingüístics, apareixen amb freqüència referències exofòriques i el llenguatge no verbal té molta importància. El canal escrit, en canvi, és més gramatical, presenta pocs elements paralingüístics, utilitza referències endofòriques i el codi no verbal té poca importància.
  • Pel que fa a la gramàtica, trobem diferències a nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic.
  • A nivell fonològic, el canal oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis, mentre que el canal escrit no.
  • A nivell morfològic, al canal oral es fan servir solucions poc formals, mentre que al canal escrit s'utilitzen solucions formals.
  • A nivell sintàctic, al canal oral les estructures son més simples, hi ha freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre dels elements de l'oració es variable i les el·lipsis són freqüents. Al canal escrit les estructures són més complexes i desenvolupades, hi ha absència d'anacoluts i frases inacabades, l'ordre és més estable i les el·lipsis són menys freqüents.
  • A nivell lèxic, el canal oral no està marcat formalment, hi ha pocs mots amb significats específics, apareix repetició lèxica i s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies. El canal escrit, en canvi, està marcat formalment, hi ha molts mots amb significats específics, elimina la repetició lèxica, s'utilitzen mots equivalents i precisos i no s'utilitzen mots jòquer, tics lingüístics, mots paràsit, mots crossa i onomatopeies.

Quant a la relació que existeix entre el canal oral i l'escrit, hem vist que aquesta ha estat concebuda de diferents maneres al llarg de la història.

Des de l'òptica de la didàctica, trobem tres models: l'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l'aprenentatge i la llengua es presenta monolítica i neutra; l'escrit com a codi segon, on l'oral és primordial i l'única raó de ser de l'escrit és representar l'oral; i l'escrit, llengua, que considera que l'oral i l'escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua. Vigner recolza aquesta última opció.

Des de l'òptica psciolingüística també trobem tres models: el model depenent o tradicional, que considera l'oral com la manifestació primera i principal del llenguatge i l'escrit com la seva transcripció gràfica; el model independent, que considera que l'oral i l'escrit són dues de les possibles manifestacions del llenguatge; i el model equipol·lent, que considera que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes i desenvolupen funcions complementàries. Scinto recolza aquest model.

Així, com hem comentat a classe, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte l'oral: l'escrit no necessita de l'oral per expressar i comunicar idees i tots dos han de tenir un tracte equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Com a conclusió, podem establir que l'escrit és un codi independent de l'oral. Comparteixen característiques estructural, però realitzen funcions diferents i complementàries.





Les propietats textuals

Avui l'Imma, a COED, ens ha explicat que les propietats del text són les qualitats que té un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa. Aquestes característiques poden ser descriptives o prescriptives.

Les propietats descriptives són aquelles que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Són la coherència, la cohesió i l'adequació.
  • La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.
  • La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims, el·lipsis de subjectes...
  • L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.

Les propietats prescriptives són les característiques que determinen les normes d'ús. Són la correcció i la variació.
  • La correcció és la propietat del discurs que es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
  • La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

L'Imma ens ha comentat que estudiaríem aquestes propietats des d'un punt de vista contextual i de d'un punt de vista textual i ens ha explicat aquest apartat a partir del fragment de Descriure escriure (1987) de Daniel Cassany.


dimecres, 14 d’octubre del 2009

Va de mestres

Des del seminari ens han proposat la lectura del llibre "Va de mestres" de Jaume Cela i Juli Palou. Després de llegir-lo havíem de triar un fragment, comentar-lo i explicar el perquè de la nostra tria.

En primer lloc vull deixar constància de com m'ha agradat aquest llibre. M'ha semblat molt útil, ja que en ell apareixen molts consells sobre com fer de mestre i com funcionen les aules en la realitat, però sobretot m'ha semblat un llibre molt dolç i ple d'esperança. M'explico: dolç perquè esta escrit des de la tendresa del record d'aquells que ja exerceixen i miren enrere, i ple d'esperança perquè els autors dipositen en nosaltres la confiança que, com a bons mestres que esperen que serem, continuem amb la tasca de crear una escola i una educació cada dia millors per tal d’acompanyar els nens als llarg d’aquest camí de la millor manera possible.

En segon lloc, dir-vos que m'ha costat molt triar un fragment. Hi ha tants punts essencials, tantes coses a tenir en compte, a recordar quan siguem mestres, que no he estat capaç de triar la més important, la més cabdal de totes. Per això m'he decantat per triar un capítol que em va emocionar quan el vaig llegir. El capítol es diu No tinguis por de tenir por (pàg. 23). En principi havíem de transcriure el fragment triat, però com que em quedo amb el capítol sencer, en faré un resum:

En el capítol que he triat els autors ens expliquen que no hem de tenir por de ser mestres, que no es tracta de ser el mestre que més sap o el que més fa riure o el més innovador. Ens expliquen que només cal fer tres coses per ser un bon mestre: mirar si quan arriben a l'escola porten l'esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. I desprès, és clar, actuar en conseqüència. Diuen que si aprenem a fer bé aquestes tres accions esdevindrem mestres en qui es podrà confiar, que són justament aquests mestres els que mai no s'obliden. Després expliquen que per a un mestre no hi ha res tan apassionant com rebre la visita d'un exalumne. Que omple de goig veure com ha avançat i on ha arribat; si per un casual les coses no li estan anat bé, apareix en el mestre una mena de neguit i el desig que tot s'arregli el més aviat possible. Diuen que amb la visita t'adones que una part de la seva manera de ser, de la seva intel·ligència i de la seva felicitat te la deuen a tu, de la mateixa manera que part de la teva manera de fer, de la teva intel·ligència i de la teva felicitat les deus a tots els nens i nenes amb qui has estat. Per últim, acaben constatant que en la professió de mestre la il·lusió i l'optimisme són imprescindibles, perquè cal que tinguem present que els fruits els recollirem al cap del temps i que no sempre serem cridats a festa de la sembra.

He triat aquest fragment perquè, com he dit abans, m’ha emocionat. És una d’aquelles coses que ja saps, però que arriba un dia en què, de sobte, adquireixen sentit. Quan estava a l’escola i venia algun exalumne els professors sempre feien el mateix comentari: “quina il·lusió!”. Ens explicaven que com a professor el millor que et pot passar és que et vinguin a veure els teus exalumnes, perquè això vol dir que vas fer bé la teva feina. Com a alumne ho escoltes i entens les paraules, però no allò que volen dir, el seu significat més profund. Ara, com a exalumne, de tant en tant em deixo “caure” per l’escola per saludar els meus antics mestres. Hi ha alguna cosa que em porta a fer-ho, és com una necessitar d’anar a donar-los les gràcies per tot el que han fet durant tots els anys que han estat al meu costat. I quan vaig a l’escola i els trobo, i els explico com em van les coses i què estic fent i parlem del pas del temps i de les anècdotes de classe, veus en les seves cares un somriure i una espècie de lluentor als ulls, orgullosos de veure fins on has arribat. I quan marxes i t’acomiades promets passar-t’hi de tant en tant i tenir-los informats d’allò que fas i ells et diuen que per qualsevol cosa que necessitis, qualsevol, ells hi seran. I saps que és veritat.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

La descripció

Avui a classe de COED hem treballat la descripció a partir de les cançons El gripau blau d'Ara va de bo, Lila de Whiskyn's, Pedro Navaja de Gato Pérez, Com un puny de Raimon i Nit de Sant Joan de Sisa. A més també hem fet una passeig virtual per l'obra de Joan Brossa i hem vist l'spot de la campanya d'estiu 2009 d'Estrella Damm Summercat.

A més l'Imma ens ha repartit un dossier sobre la descripció, on podem veure aquesta tècnica aplicada en:
  • la novel·la (El carrer estret de Josep Pla, Els homes que no estimaven les dones d'Stieg Larsson i La tramuntana dins El geni del país de Josep Pla).
  • l'assaig (Salvador Espriu vist per Josep M. espinas a Relacions Particular, Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara i Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
  • el conte (Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix)
Pel que fa al contingut teòric, després de la sessió d'avui podem definir la descripció com un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, dels més concrets als més abstractes.

Com hem vist a partir dels diferents exemples, en la major part dels textos, la descripció sol aparèixer combinada amb altres seqüències, i el to pot ser més o menys objectiu,depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi. Així, podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

En la descripció objectiva l'autor adopta una actitud imparcial i es limita a descriure am la major objectivitat i precisió. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmics i científics. En la descripció subjectiva l'autor reflecteix el que li suggereix personalment el que està descrivint. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Pel que fa a l'estructura, en una descripció ordenada es presenta, en primer lloc, el tema o l'objecte, en segon lloc, se'l caracteritza, i per últim s'el relaciona amb el món exterior.

Per a elaborar una descripció cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte que ens disposem a descriure. Tota descripció està condicionada pel context en que apareix la comunicació i va orientada pel propòsit del text. Així, mentre a les descripcions subjectives trobem comparacions, metàfores, abundants adjectius i substantius i valoracions, a les objectives trobem una terminologia més específica.

Per últim, entre les tècniques descriptives trobem els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu i paraules que descriuen impressions sensorials. Els textos descriptius inclouen terminologia específica, definicions, enumeracions i recurssos expressius com metàfores, metonímies, personificacions i al·literacions.

L'activitat d'avui m'ha semblat molt interessat, ja que hem pogut veure la descripció en diferents contextos lingüístics. Han estat una pena però, els problemes que hem tingut amb l'àudio, els quals han endarrerit l'inici de la classe i han dificultat la comprensió de les cançons.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Les habilitats lingüístiques

Avui l'Imma a classe de COED ens ha parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar i escoltar) que un usuari de qualsevol llengua ha de dominar per poder-se comunicar amb eficiència en totes les situacions possibles. Com hem vist a classe, les podríem dividir per codi (parlar – escoltar/ llegir - escriure) o segons si som l’emissor (parlar – escriure) o el receptor (llegir – escoltar).


Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir = comprendre. Aquesta deficició implica, en primer lloc, que
llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text: el significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia: depèn dels objectius i del context.


En segon lloc, implica que llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per algun motiu i, per tant, l’objectiu sempre guia la lectura.


En tercer lloc, podem extreure que llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, i ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.


Per últim, aquesta definició també ens mostra que llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquestes hipòtesis que s’havia creat.


Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent i clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Saber escoltar demana un paper actiu i participatiu, demana respecte per part de l’emissor i les seves idees, demana ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. Un bon oient sap descobrir els objectius, els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.